Els davantals polsosos de farina i rialles ressonant per la cuina. La batedora fa volar un escatxic de la mescla del pastís a la meva galta, ell s’acosta i amb un petó se l’emporta. •Ha sortit bo! L’olor de canyella s’escampa pels racons de casa. Somriem orgullosos veient com creix la nostra obra al forn. Uff el terra està tot brut! Ring ring. Jo l’agafo. Paaau. -Un moment, està escombrant. +Escombrant? Nena quina sort que tens! -Com vols dir sort? Ah, sí sí, tant de bo tots els dilluns tinguéssim festa!