estàs bé i tot és perfecte. dorms després d'un dia intens de feina, el son és deliciós, i com una melodia que de lluny se't va escolant pels timpans, un somni es va formant als racons del cervell. creix fins fer-se tan gran que t'envolta dins el núvol d'al·lucinacions fins que perds tota noció de realitat, arribant a creure així, que en aquesta nova consciència pots fer tot allò que sempre havies volgut. i ho fas. i t'hi recrees. i ho tornes a fer. i a mesura que ho gaudeixes vas pensant que tot això no pot ser veritat. que tens molta sort. però la sensació és tan real... que et convences que és el teu gran dia i et deixes portar. i ho gaudeixes amb totes les teves ganes, i ho graves en la ment per poder-ho tornar a sentir sempre que vulguis. i quan et despertes...

bé, de fet no hi ha res que diferenciï els records viscuts, dels records dels somnis. quan hi penses ja han passat i només et queda aquella lleu impressió ressonant per les parets de la memòria...

Els davantals polsosos de farina i rialles ressonant per la cuina. La batedora fa volar un escatxic de la mescla del pastís a la meva galta, ell s’acosta i amb un petó se l’emporta. •Ha sortit bo! L’olor de canyella s’escampa pels racons de casa. Somriem orgullosos veient com creix la nostra obra al forn. Uff el terra està tot brut! Ring ring. Jo l’agafo. Paaau. -Un moment, està escombrant. +Escombrant? Nena quina sort que tens! -Com vols dir sort? Ah, sí sí, tant de bo tots els dilluns tinguéssim festa!

- Què voldrà per dinar?

- Una mica de món amb patates si us plau.

Et vaig conèixer una nit d'algun dia festiu però ja ni tan sols sé quin. Recordo els teus ulls verds enmig de la gent i el teu braç acostant-me una cervesa per brindar. Tampoc recordo les paraules, i això em fa adonar del lluny que queda aquesta història perquè la imatge d'aquest moment l'havia reviscut mils de vegades al meu cap amb tota mena de detalls, o com a mínim els que l'alcohol em va permetre recopilar. Des d'aquest instant va explotar una mena de big bang a nivell personal. Recordo parlar entusiasmats de Chillida, de canvis en les nostres vides, de somnis compartits.

És curiós com de la roba d' un pedaç te'n pots arribar a fer el teu vestit preferit. És curiós també com el Sol el descoloreix, però tot i així dins les butxaques segueix tenint els colors vius de sempre.

Tinc la sensació de que algú m'està recargolant els budells com la roba rentada a mà o estirant l'elàstic esòfag per dos costats per acabar fent-ne un nus.

És l'agonia de quan passes uns dies als núvols i tornes a aterrar a la normalitat.

Un suc de taronja i un matí assolellat ho fan més lleuger però no ho solucionen...

seria una putada si un dia les càmeres i els fusells s'intercanviessin les accepcions del verb disparar.

un gat s'empassa una bola de pèl
i jo tinc el singlot

me'l miro i m'aguanta la mirada desafiant
sembla de vellut, el vull acariciar

tinc alguna cosa que em fa nosa a la gola

hip! una bola de pèl gris