estàs bé i tot és perfecte. dorms després d'un dia intens de feina, el son és deliciós, i com una melodia que de lluny se't va escolant pels timpans, un somni es va formant als racons del cervell. creix fins fer-se tan gran que t'envolta dins el núvol d'al·lucinacions fins que perds tota noció de realitat, arribant a creure així, que en aquesta nova consciència pots fer tot allò que sempre havies volgut. i ho fas. i t'hi recrees. i ho tornes a fer. i a mesura que ho gaudeixes vas pensant que tot això no pot ser veritat. que tens molta sort. però la sensació és tan real... que et convences que és el teu gran dia i et deixes portar. i ho gaudeixes amb totes les teves ganes, i ho graves en la ment per poder-ho tornar a sentir sempre que vulguis. i quan et despertes...

bé, de fet no hi ha res que diferenciï els records viscuts, dels records dels somnis. quan hi penses ja han passat i només et queda aquella lleu impressió ressonant per les parets de la memòria...