saps quan algú t'intenta dir alguna cosa i no l'entens? saps quan t'estan parlant d'alguna estúpida història que no t'interessa i desconnectes i comences a imaginar-te paranoies absorbents i llavors et demanen l'opinió i tu dius sí sí i per dins penses no sé pas què m'ha dit? saps quan ets a classe i t'adorms tant que lluites contra les teves pròpies parpelles i desitjaries tenir escuradents a mà per clavar-te’ls i que no se't tanquessin els ulls i prens apunts i al tornar-te'ls a mirar no reconeixes la teva lletra? saps quan viatges i trobes un cartell on veus lletres que no coneixes i no et permeten ni tan sols intuir vagament per semblança a les llengües que domines o has sentit alguna vegada a la vida a què es refereix? saps quan et preguntes com pot ser que això hagi passat i salta algun assabentat i et parla sobre probabilitat i estadística i et diu que és mooolt fàcil de saber i comença a anomenar fórmules i equacions incomprensibles i acabes restant importància a l'origen del dubte?
d'acord, llavors també deus saber com em sento ara amb mi mateixa.
d'acord, llavors també deus saber com em sento ara amb mi mateixa.
vinga Marta, se'n reclamen més!
ResponEliminafalta una mica de 3 en uno...
ResponEliminala tinta (en aquest cas el teclat i els 0 i 1), el millor 3en1!
ResponEliminasóc més aviat de llapis i paper, i ara tenia la mà una mica encarcarada. però només és posar-s'hi com tu dius.
ResponElimina