divendres

Et vaig conèixer una nit d'algun dia festiu però ja ni tan sols sé quin. Recordo els teus ulls verds enmig de la gent i el teu braç acostant-me una cervesa per brindar. Tampoc recordo les paraules, i això em fa adonar del lluny que queda aquesta història perquè la imatge d'aquest moment l'havia reviscut mils de vegades al meu cap amb tota mena de detalls, o com a mínim els que l'alcohol em va permetre recopilar. Des d'aquest instant va explotar una mena de big bang a nivell personal. Recordo parlar entusiasmats de Chillida, de canvis en les nostres vides, de somnis compartits.

És curiós com de la roba d' un pedaç te'n pots arribar a fer el teu vestit preferit. És curiós també com el Sol el descoloreix, però tot i així dins les butxaques segueix tenint els colors vius de sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada