Tinc la sensació de que algú m'està recargolant els budells com la roba rentada a mà o estirant l'elàstic esòfag per dos costats per acabar fent-ne un nus.
És l'agonia de quan passes uns dies als núvols i tornes a aterrar a la normalitat.
Un suc de taronja i un matí assolellat ho fan més lleuger però no ho solucionen...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
potser una de les primeres nits caloroses, una bona terrasseta i canya en mà funcionen millor que el matí per afrontar el canvi cap a la monotonia...
ResponEliminal'estiu indubtablement és una de les solucions a la desil·lusió de tornar a enganxar la rutina...
ResponEliminaper sort ja queden pocs dies pels beures en sandàlies i les nits llaaargues parlant de ves-a-saber-què, simplement deixant passar el temps i disfrutant el moment... mmm ja m'hi trobo jeje